Ens asseiem en una taula davant del Museu Reina Sofia —on s’exhibeixen dues mostres de PHoto España 08: l’una, de Robert Smithson i l’altra, de Leonardo Cantero— i demano a Arianna que m’expliqui la història d’Ojo de Pez i la seva relació amb el festival PHoto España.

«Primer de tot —em diu—, Ojo de Pez és la primera revista documental publicada a Espanya. Ara recull les signatures de fotògrafs de prestigi de tot arreu del món, però crear-la no ha estat fàcil. La idea va sorgir d’un grup d’estudiants de Comunicació Audiovisual, guiats pel barceloní Frank Kalero —que avui és el director de la revista—. Aquests estudiants, cansats de no veure satisfetes les seves expectatives professionals ni artístiques, van decidir crear el seu propi fanzine (de l’anglès: fanatic-magazine), on podrien publicar els seus treballs. Després del segon número, van quedar sense diners, però Alberto Anaut, fascinat per la iniciativa, va decidir patrocinar la revista». Anaut no és sinó el president de PHoto España, i propietari de l’editorial La Fàbrica, editora de la revista Ojo de Pez.

«La revista va néixer entre el 2003 i el 2004, i els primers números van ser independents. A partir del tercer, amb la direcció en mans de La Fàbrica, la revista va adoptar una forma més precisa, més estructurada i, a partir del sisè número, el fil conductor de cada número és un tema concret (el primer va ser “Humans”). Avui dia, Ojo de Pez, que va néixer com una distribució de només 3 000 còpies, té una tirada de 10 000 unitats i pot comprar-se als quioscs.

Cati Kaoe


Faig un cop d’ull al número dotze, que l’Arianna porta a sobre i al qual hi ha la seva signatura com a foto editora. El títol és «Un dia qualsevol» i a la portada hi ha la imatge d’un home amb una aspiradora fent dissabte. L’Arianna m’explica que es tracta d’un reportatge sobre homes que col•leccionen aspiradores antigues. «L’objectiu de cada reportatge és explicar una història, i no ha de ser per força el reportatge clàssic. La cosa més original és que cada número de la revista té un foto editor diferent, de manera que cada número és es distingeix de l’anterior i té un toc personal.

Llegeixo l’editorial d’aquest número, que signa l’Arianna. «El fotògraf documental del present explora el seu veïnat i també el món en tota la seva magnitud... La descripció del món s’ha transformat en una representació d’una idea del món que pot ser la d’un dia qualsevol o la d’un afer des d’una perspectiva més àmplia.»

Li demano que em parli de la feina del foto editor: «Per a un foto editor, el deure del qual és seleccionar les imatges i acoblar-les als textos, no es pot aspirar a més que tenir llibertat total, cap mena de censura i una varietat absoluta de visions». Avui dia no n’hi ha prou amb els punts de referència del món real: el fotògraf té la necessitat de barrejar els gèneres, d’apropar-se al simbolisme, de servir-se de la imaginació. A partir del dotzè número, la revista incorpora una secció anomenada «Portafolio», dedicada només als fotògrafs emergents, nacionals i internacionals. «El proper número estarà dedicat als finalistes del Premi Ojo de Pez i el tema haurà de versar sobre els valors humans».

Arianna Rinaldo forma part del jurat del Premi PHoto España Ojo de Pez Volkswagen dels Valors Humans, premi destinat a fotògrafs de tot el món els quals expressin valors com ara la solidaritat, l’ètica o la justícia. El primer premi consistirà en 6 000 euros i una exposició de l’obra guanyadora a la propera edició de PHoto España 2009.

PHoto España 2008

Per a aquells que no ho saben, PHotoEspaña és el Festival Internacional de Fotografia i Arts Visuals, que té lloc a Madrid cada any des de 1998 i que ha convertit la ciutat durant prop de dos mesos en la capital mundial de la fotografia. Enguany, en la seva onzena edició (4 de juny – 27 de juliol), el festival proposa 69 exposicions: 31 a la «Secció Oficial» i 38 al «Festival Off», repartides entre els 63 espais expositius: museus, galeries, centres d’art i sales d’exposicions.

En Sergio Mah és el comissari d’edició, el tema principal del qual és el «Lloc»: des del paisatge fins els espais més íntims, el lloc no és solament una representació d’un territori, sinó que adquireix, gràcies a la seva relació amb l’ésser humà, un sentit antropològic lligat a la història, a la cultura, a l’emotivitat, a l’evocació.

Cati Kaoe


La «Secció Oficial» de PHoto España ofereix enguany mostres de grans mestres i artistes contemporanis que estableixen un diàleg al voltant d’aquest concepte, el «Lloc», però el Festival no es limita a això: també obre les portes a projectes, a d’altres premis de fotografia internacionals i a les col•leccions d’art privades. D’altra banda, el «Festival Off» reuneix les millors propostes presentades per les galeries principals de Madrid.

El programa del festival proposa un espai obert, i en formaran part la ciutat, la naturalesa, l’espai públic i privat, la realitat i la ficció, on els autors de les mostres establiran una relació estreta amb l’espai físic o mental que fotografien.

Bill Brandt, a la BBVA; Robert Smithson, al Museu Reina Sofia; Florian Maier-Aichen, al Thyssen-Bornemisza; Javier Vallhonrat, al Canal d’Isabel II; Roni Horn, al Círculo de Bellas Artes; Thomas Demand, a la Fundación Telefónica o Eugene Smith, al Teatro Fernán-Gómez només són alguns noms dels autors que seran presents aquest any al festival que animarà no solament Madrid, sinó també la ciutat veïna de Conca, i Lisboa.
Francesca Arduini
Traducció: Marti Purrul Urrea
Pic: Billy Brandt: Niños jugando en la calle. Hockley, Birmingham, ca 1943 ©Bournville Village Trust Archive, Birmingham Library and Archives Services