Madrid

15 de maig, Sant Isidre

Durant tota la setmana es fan innombrables actes de celebració. Els més significatius tenen lloc el dia 15, dia en que els madrilenys –i no tan madrilenys- surten al carrer per celebrar la festivitat del seu patró, i van als diferents esdeveniments (concerts, sarsueles, corrides de toros,...), organitzats per l'ajuntament.

La peregrinació del dia 15 a l’Ermita de San Isidro (Paseo de la Ermita del Santo, 78) és de gran tradició. Aquesta ermita està situada on va tenir lloc el miracle dels bous, en la qual fidels, vestits de “chulapos” i “chulapes”(vestits típics madrilenys, procedents dels “majos” i les “majas” d’èpoques anteriors que recorden als quadres de Goya) porten les seves ofrenes al sant. Després de la missa, la concurrència es desplaça a la Pradera de San Isidro, propera a l’ermita, on els peregrins van amb els seus propis cistells de menjar amb la finalitat de mantenir una tradició que ha durat fins els nostres dies. Així l’homenatge a S. Isidre es converteix en un acte totalment dionisíac. A més, allà mateix, es poden assaborir els diferents tipus de rosquilles, típiques de Madrid, i altres plats típics castissos, com per exemple un bon “cocido” madrileny (recepta tradicional de cigrons, carn i verdures), per a aquells que només conserven la tradició a mitges. Delícies gastronòmiques que són amenitzades amb concerts i recitals en la mateixa prada, que animen ballar un “xotis” molt “agarrao” ( cançó procedent d’Escòcia –schottisch- i que va arrelar en diferents zones, entre elles Madrid).

Per la tarda, un cop feta la digestió, els madrilenys – i no tan madrilenys – van cap a la processo del Santo i de la Santa (Santa María de la Cabeza), que partint de la Colegiata de San Isidro (c/ Toledo, 37) recorrerà els carrers del centre de Madrid, acompanyada de la Banda de Música de la Policia Municipal de Madrid. Els menys religiosos poden gaudir també de la desfilada de gegants (persones amb xanques) i capgrossos ( grans i satírics caps fets amb paper maixé), que passegen la seva majestuositat pels llocs de la celebració, com Las Vistillas, la Plaza de S. Andrés, La Plaza Mayor,..., zones totalment engalanades per a l’ocasió. En alguns d’aquests llocs ( Las Vistillas, per exemple), se celebren concerts i sarsueles, essent aquestes últimes molt concorregudes, sobretot pel públic forà, ja que els ajuda a entendre la idiosincràsia del madrileny, a causa del tema i l’estil en el qual es tracta el tema en si.




Durant tota la setmana, també podem veure com los barquilleros (neulers) vestits de “chulapo”, passegen el seu orguenet –en el qual sona la música d’un xotis-, venent les famoses neules (pasta fina feta amb farina, sucre o mel, i canyella, d’excel•lent sabor). Aquests neulers animen els carrers de Madrid amb la seva música, i la seva presencia fa que mirem enrere en el temps per descobrir la procedència de la tradició. Els neulers són una part clau d’aquesta festa popular.





Té un gran interès, sobre tot per als amants de la tauromàquia, La fira de S. Isidre, que segons els experts, és la de major prestigi del món: el torero és conscient del que implica torejar a la plaça de toros madrilenya. Es per aquest motiu que els millors moments de la corrida es veuen durant aquesta fira, això si, sempre amb el permís dels toros. Durant tot el mes de maig, els voltants de la Plaza de las Ventas es vesteixen per l’esdeveniment, per rebre els millors toreros de l’escalafó taurí, i tots volen torejar a Madrid. Aquesta fira taurina fa que les festes de S. Isidre s’allarguin tot el mes i l’ambient castís no quedi només en la setmana de celebració del dia del patró.




Es tracta d’una festa popular, de gran tradició en el poble de Madrid, alhora ens serveix per entendre, i això és el més important, el caràcter del poble madrileny. Festa que, junt amb la ja celebrada el 2 de maig (Comunitat de Madrid), fa que associem el més de maig a la capital espanyola.


Traducció: Alexia Vidal Segui